Bona tarda a tots i totes!
No és cap secret que cada dia passem més i més hores connectats a internet. En els últims anys han anat apareixent noves apps que ens faciliten les tasques diàries o ens distreuen fins al punt de fer-nos perdre la noció del temps. El creixent ús de les xarxes socials és un fenomen global i segurament si una persona a Japó o als Estats Units llegís aquest post, també se sentiria identificada. Però quina és la situació a Espanya? Seguim la mateixa tendència que la mitjana mundial? Quina és l’app més utilitzada? Coincideix amb la resta de països?
Fixant-nos en un estudi realitzat per Statitsta entre el 2018 i el 2022 sobre el nombre d’usuaris de xarxes socials al món, observem que des del 2017 al 2022 s’ha gairebé duplicat la quantitat d’usuaris a les xarxes socials ja que va passar de 2,73 billions d’usuaris el 2017 a 4,59 el 2022. En aquest estudi consideraven que una persona era usuària de qualsevol xarxa social si hi accedia almenys un cop al mes des de qualsevol suport. I és que al gener del 2022, segons un estudi realitzat per DataReportal, Hootsuite i We Are Social el 58% de la població mundial era usuària d’alguna xarxa social. Per regions, els països del nord i oest d’Europa seguits de nord Amèrica són les zones amb major penetració de les xarxes socials.
Pel que fa a l’Estat espanyol, el 2015 la freqüència d’ús d’internet dels usuaris no variava massa entre homes i dones. Tot i que un 7% d’homes i un 6,8% de les dones havien assegurat estar sempre connectats a internet, hi havia més del doble de persones enquestades que no n’havien utilitzat mai. D’entre les persones que feien un consum moderat, aproximadament el 40% del total feien un ús diari però no constant mentre que un 24% del total asseguraven connectar-se alguna vegada a la setmana o al mes.
El mateix any, d’entre els usuaris d’internet espanyols, la freqüència d’ús a les xarxes socials variava molt segons l’edat. Mentre gairebé el 80% dels joves d’entre 18 i 30 anys asseguraven estar diàriament connectats a les xarxes socials; més del 50% dels majors de 65 anys asseguraven no haver utilitzat mai cap xarxa social. Una altra dada a ressaltar és el fet que en ningú en cap grup d’edat enquestat desconeixia què eren les xarxes socials.
Per altra banda, segons un estudi realitzat per Elogia i IAB Spain l’abril de 2022 en el que hi van participar 887 persones d’entre 12 i 70 anys; les aplicacions més utilitzades a Espanya són WhatsApp, Tinder i Spotify. Els participants hi passaven de mitja al voltant de 90 minuts al dia a cada una d’aquestes. En quart lloc hi trobem Twitch i altres plataformes populars com Youtube, TikTok, Instagram o Facebook es troben en el sisè, setè, novè i desè lloc en els resultats.
En comparar aquests resultats de l’any actual amb els resultats d’un estudi realitzat per Cint el 2017, observem un canvi en les primeres posicions. És a dir en les més utilitzades d’entre 185.767 enquestats majors d’edat. La xarxa social més utilitzada era Facebook seguida de Tweeter, Youtube i Instagram.
Per analitzar l’ús a les xarxes socials entre els espanyols, ens fixarem en un estudi fet per IAB Spain el febrer del 2019 en que hi van participar 1.300 espanyols i espanyoles d’entre 16 i 65 anys. Segons aquest estudi, el 65% dels participants utilitzaven les xarxes socials per mantenir contacte amb altres persones, el 57% les utilitzaven per veure vídeos o escoltar música i només el 22% les utilitzava per trobar feina.
En conclusió, podem dir que el nivell d’accés a internet a Espanya segueix la tendència global. I, tot i que tothom coneix què son les xarxes socials, s’observa una gran diferència en quant a la freqüència d’ús entre joves i majors de 65 anys. Ja que mentre que els primers en fan un ús diari o continuat, la majoria dels últims asseguren no haver-ne utilitzat mai. No obstant, no s’observen diferències significatives entre homes i dones. Per últim, observem un canvi en les apps més utilitzades a Espanya en els últims anys. Facebook a passat de ser la més utilitzada a la novena posició i ha sigut substituïda per Whats App.
Bibliografia:
- Statista [base de dades en línia] https://www-statista-com.eu1.proxy.openathens.net/study/12393/social-networks-statista-dossier/
- Statista [base de dades en línia] https://www-statista-com.eu1.proxy.openathens.net/study/31073/social-media-usage-in-spain-statista-dossier/
Debat1el PAC 1 – AUDIÈNCIES I ALGORITMES DELS SOCIAL MEDIA (activitat 1)
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Bona tarda Ainet, primer de tot gràcies per l’anàlisi elaborat, tant els percentatges d’ús de les xarxes socials com la connexió a internet de la població espanyola em sembla un tema molt interessant i que pot donar a entendre molts aspectes de la societat en què vivim actualment.
A l’estudi realitzat per DataReportal, Hootsuite i We Are Social on ens diuen que el 56% de la població mundial és usuària d’alguna xarxa social penso que comet un error en englobar a qualsevol persona que es connecta un cop al mes a alguna, ja que considero exagerat parlar “d’usuaris de xarxes socials” a gent que les freqüenta tan de tant en tant.
Respecte a l’anàlisi a l’Estat Espanyol de 2015, les dades proporcionades són poc reals comparades amb les del 2022, aquestes canvien considerablement cada any i si li sumem que venim de dos anys de pandèmia amb adults teletreballant i gent gran “obligada” a utilitzar aplicacions mòbils per comunicar-se amb els seus familiars, la diferencia de dades és encara més gran.
Arribant a l’apartat de les aplicacions més usades podem veure el canvi al rànquing d’aplicacions depenent de l’any i és que cada cop és més fàcil que les posicions variïn. Actualment, podem trobar estudis de tota mena, tant de les apps més descarregades, com les que tenen més usuaris o les més fetes servir per exemple, els resultats d’aquests estudis solen parlar gairebé tots de les mateixes aplicacions, però en quasi cap d’elles he vist que aparegui Tinder, potser el motiu del resultat de l’informe analitzat és la poca quantitat de gent enquestada (887 persones) i la possibilitat que hagi estat esbiaixada.
Crec que has escollit un tema molt interessant i l’anàlisi és correcte, com a crítica (sempre constructiva), quan es tracten temes com aquest és ideal trobar informes tan actuals com sigui possible perquè els canvis constants de la societat en què vivim ens ho requereixen.
Gràcies!