Publicat per

Periodisme i xarxes socials

Publicat per

Periodisme i xarxes socials

L’impacte de les notícies periodístiques en les xarxes socials pot ser significatiu pels usuaris que les consumeixen. D’una banda, l’accés a les…
L’impacte de les notícies periodístiques en les xarxes socials pot ser significatiu pels usuaris que les consumeixen. D’una banda,…

L’impacte de les notícies periodístiques en les xarxes socials pot ser significatiu pels usuaris que les consumeixen. D’una banda, l’accés a les notícies en temps real mitjançant aquestes eines pot ser beneficiós, ja que permeten prendre consciència sobre els esdeveniments més recents i rellevants. A més, l’ambient de discussió i debat que es crea al voltant de les diferents temàtiques és un punt interessant a tenir en compte.

No obstant això, també s’hi associen diferents preocupacions pel que fa al periodisme i les xarxes socials. Les notícies falses o la desinformació són els dos pilars bàsics que conformen un problema, cada cop major, en aquest àmbit. Tenint en compte que les xarxes socials han esdevingut un espai de polarització, els usuaris mostren una tendència cap a la recerca de notícies que refermin les seves opinions i creences envers una notícia determinada. Per tant, l’ètica i l’objectivisme amb el qual es desenvolupa un article periodístic té un paper molt important.

Tornant al tema que ocupa, en la següent gràfica es poden observar unes dades que ens indiquen quin percentatge d’usuaris per xarxa social fa ús de les mateixes per extreure informació de caràcter periodístic.

En primer lloc, es pot observar que Facebook ocupa la primera posició amb un 35% del total d’usuaris enquestats. Això és degut a diversos factors, entre els quals destaca el tipus d’audiència, els algoritmes de personalització, la varietat de les fonts que la formen i l’accessibilitat entre d’altres.

A més, cal tenir en compte que la manera de difondre aquest tipus de contingut i la varietat de les fonts entre ambdues difereix bastant. Es podria afirmar que si Whatsapp no hagués tingut el caire d’aplicació de missatgeria el seguirien utilitzant tants usuaris?

En el passat aquesta aplicació va ser forçament criticat per ser una via de fàcil accés a les fake news i a la desinformació, ja que les fonts per contrastar que tenen els usuaris són inexistents. Per tant, és interessant plantejar que, tot i sabent això, un percentatge tan elevat continua fent ús d’aquest canal.

El segon lloc l’ocupa Whatsapp amb un percentatge del 32%, és a dir, gairebé el mateix que l’anterior, però amb un altre factor que determina aquesta diferència: l’objectiu d’ús de l’aplicació. Si bé Facebook és una plataforma que ha anat evolucionant en el temps i s’ha convertit en un espai on compartir notícies més enllà de la vida personal de cada usuari, Whatsapp es podria considerar una aplicació de missatgeria on l’ús d’aquesta no es resumeix en compartir aquest tipus de contingut exceptuant alguna situació en concret.

D’altra banda, Instagram, YouTube i Twitter es posicionen en tercera, quarta i cinquena posició amb un 19%, 18% i 17% i, finalment, Facebook Messenger amb un 7%. Aquests percentatges baixos, en comparació amb els dos anteriors, es deuen principalment al fet que les aplicacions i xarxes socials que s’esmenten no tenen la funció de divulgació de notícies. Tot i que hi ha usuaris que si en fan aquest ús, s’ha de ser conscient que potser allò que s’hi pot trobar no té una certesa periodística i que, per tant, es pot córrer el risc de caure en alguna trampa. No obstant això, per què continuen fent-hi ús? La resposta és la familiarització i el conformisme.

Molts d’aquests usuaris deuen portar molt o suficient temps fent servir la xarxa social o l’aplicació i aquest sentiment de familiaritat pel que fa a l’ús i a la recerca de continguts els hi és més fàcil i proper que utilitzar-ne una d’altra.

En conclusió, es pot afirmar que hi ha usuaris que prefereixen fer servir Facebook i Whatsapp per la capacitat de compartit que ofereix, la personalització, la comoditat i, en el cas del primer, la varietat de les fonts i els algoritmes.

 

Debat0el Periodisme i xarxes socials

No hi ha comentaris.

Publicat per

Periodisme i xarxes socials

Publicat per

Periodisme i xarxes socials

L’impacte de les notícies periodístiques en les xarxes socials pot ser significatiu pels usuaris que les consumeixen. D’una banda, l’accés a les…
L’impacte de les notícies periodístiques en les xarxes socials pot ser significatiu pels usuaris que les consumeixen. D’una banda,…

L’impacte de les notícies periodístiques en les xarxes socials pot ser significatiu pels usuaris que les consumeixen. D’una banda, l’accés a les notícies en temps real mitjançant aquestes eines pot ser beneficiós, ja que permeten prendre consciència sobre els esdeveniments més recents i rellevants. A més, l’ambient de discussió i debat que es crea al voltant de les diferents temàtiques és un punt interessant a tenir en compte.

No obstant això, també s’hi associen diferents preocupacions pel que fa al periodisme i les xarxes socials. Les notícies falses o la desinformació són els dos pilars bàsics que conformen un problema, cada cop major, en aquest àmbit. Tenint en compte que les xarxes socials han esdevingut un espai de polarització, els usuaris mostren una tendència cap a la recerca de notícies que refermin les seves opinions i creences envers una notícia determinada. Per tant, l’ètica i l’objectivisme amb el qual es desenvolupa un article periodístic té un paper molt important.

Tornant al tema que ocupa, en la següent gràfica es poden observar unes dades que ens indiquen quin percentatge d’usuaris per xarxa social fa ús de les mateixes per extreure informació de caràcter periodístic.

En primer lloc, es pot observar que Facebook ocupa la primera posició amb un 35% del total d’usuaris enquestats. Això és degut a diversos factors, entre els quals destaca el tipus d’audiència, els algoritmes de personalització, la varietat de les fonts que la formen i l’accessibilitat entre d’altres.

A més, cal tenir en compte que la manera de difondre aquest tipus de contingut i la varietat de les fonts entre ambdues difereix bastant. Es podria afirmar que si Whatsapp no hagués tingut el caire d’aplicació de missatgeria el seguirien utilitzant tants usuaris?

En el passat aquesta aplicació va ser forçament criticat per ser una via de fàcil accés a les fake news i a la desinformació, ja que les fonts per contrastar que tenen els usuaris són inexistents. Per tant, és interessant plantejar que, tot i sabent això, un percentatge tan elevat continua fent ús d’aquest canal.

El segon lloc l’ocupa Whatsapp amb un percentatge del 32%, és a dir, gairebé el mateix que l’anterior, però amb un altre factor que determina aquesta diferència: l’objectiu d’ús de l’aplicació. Si bé Facebook és una plataforma que ha anat evolucionant en el temps i s’ha convertit en un espai on compartir notícies més enllà de la vida personal de cada usuari, Whatsapp es podria considerar una aplicació de missatgeria on l’ús d’aquesta no es resumeix en compartir aquest tipus de contingut exceptuant alguna situació en concret.

D’altra banda, Instagram, YouTube i Twitter es posicionen en tercera, quarta i cinquena posició amb un 19%, 18% i 17% i, finalment, Facebook Messenger amb un 7%. Aquests percentatges baixos, en comparació amb els dos anteriors, es deuen principalment al fet que les aplicacions i xarxes socials que s’esmenten no tenen la funció de divulgació de notícies. Tot i que hi ha usuaris que si en fan aquest ús, s’ha de ser conscient que potser allò que s’hi pot trobar no té una certesa periodística i que, per tant, es pot córrer el risc de caure en alguna trampa. No obstant això, per què continuen fent-hi ús? La resposta és la familiarització i el conformisme.

Molts d’aquests usuaris deuen portar molt o suficient temps fent servir la xarxa social o l’aplicació i aquest sentiment de familiaritat pel que fa a l’ús i a la recerca de continguts els hi és més fàcil i proper que utilitzar-ne una d’altra.

En conclusió, es pot afirmar que hi ha usuaris que prefereixen fer servir Facebook i Whatsapp per la capacitat de compartit que ofereix, la personalització, la comoditat i, en el cas del primer, la varietat de les fonts i els algoritmes.

 

Debat0el Periodisme i xarxes socials

No hi ha comentaris.

Publicat per

Informe Statista

Publicat per

Informe Statista

Hola, companys i companyes, Per aquesta primera activitat he decidit analitzar com els usuaris accedeixen a notícies de caràcter periodístic mitjançant les xarxes socials i, com això pot afectar-nos. Noticias: RR. SS. y servicios de mensajería más usados en España | Statista (openathens.net) El consumo de medios de comunicación en Europa | Statista (openathens.net) Salutacions CF PAC1 - Activitat 1: Audiències i algoritmes dels social media …
Hola, companys i companyes, Per aquesta primera activitat he decidit analitzar com els usuaris accedeixen a notícies de caràcter…

Hola, companys i companyes,

Per aquesta primera activitat he decidit analitzar com els usuaris accedeixen a notícies de caràcter periodístic mitjançant les xarxes socials i, com això pot afectar-nos.

Noticias: RR. SS. y servicios de mensajería más usados en España | Statista (openathens.net)

El consumo de medios de comunicación en Europa | Statista (openathens.net)

Salutacions

CF

Debat0el Informe Statista

No hi ha comentaris.

Publicat per

Activitat 3: Audiències i algoritmes dels social media

Publicat per

Activitat 3: Audiències i algoritmes dels social media

Una vegada llegides les aportacions dels meus companys i companyes, farè un nou anàlisi sobre l’evolució dels usuaris registrats a les xarxes…
Una vegada llegides les aportacions dels meus companys i companyes, farè un nou anàlisi sobre l’evolució dels usuaris registrats…

Una vegada llegides les aportacions dels meus companys i companyes, farè un nou anàlisi sobre l’evolució dels usuaris registrats a les xarxes socials d’Espanya.

(sento la qualitat d’imatge, no he trobat la forma d’augmentar la resolució)

Les estadístiques sobre els usuaris registrats a les xarxes socials a Espanya diuen el següent:

ESTADISTIQUES COMPROBADES

  • 2017 –> 28. 98 milions de persones registrades
  • 2018 –> 31.23 milions de persones registrades
  • 2019 –> 33.18 milions de persones registrades
  • 2020 –> 34.79 milions de persones registrades
  • 2021 –> 36.08 milions de persones registrades

Aquestes són les estadístiques sobre els estudis que s’han realitzat des de l’any 2017 fins a l’any de la publicació de l’estudi, l’any 2021. Per sort, l’informe inclou una predicció sobre l’evolució dels usuaris espanyols registrats a les xarxes socials, una predicció que va des de l’any 2022 fins a l’any 2025.

PREDICCIÓ DE FUTUR

  • 2022 –> 37.08 milions de persones registrades
  • 2023 –> 37.83 milions de persones registrades
  • 2024 –> 38.39 milions de persones registrades
  • 2025 –> 38.9 milions de persones registrades

Veient aquestes estadístiques, he pensat en realitzar un gràfic que reflexi l’evolució dels usuaris registrats, per poder veure informació rellevant. Aquest és el gràfic:

  • 2017 – 2018 –> 2.25 milions d’usuaris registrats
  • 2018 – 2019 –> 1.25 milions d’usuaris registrats
  • 2019 – 2020 –> 1.61 milions d’usuaris registrats
  • 2020 – 2021 –> 1.29 milions d’usuaris registrats

En quant a la predicció, és aqui on trobem la informació més rellevant:

  • 2021 – 2022 –> 1 milió de persones registrades
  • 2022 – 2023 –> 750 mil persones registrades
  • 2023 – 2024 –> 560 mil persones registrades
  • 2024 – 2025 –> 410 mil persones registrades

Veient aquest gràfic podem veure com la tendència és negativa, és a dir, que cada any es registren menys usuaris a les xarxes socials. La predicció ens diu el mateix, cada vegada menys persones es registraran a les xarxes socials.

El més destacable crec que és veure l’estadística realitzada en blau (l’estadística que sí que s’ha pogut comprovar amb estudis), ja que veiem que no és lineal, sinó que va variant depenent de diversos factors. Per exemple, podem veure com a l’any de l’inici de la pandèmia l’evolució d’usuaris registrats a les xarxes socials va tornar a ser positiva respecte a l’any anterior.

 

CONCLUSIÓ 1: L’EVOLUCIÓ ES PROPENSA A CANVIAR PELS FACTORS SOCIALS

Com he esmentat abans, l’evolució pot canviar depenent dels factors socials. La pandèmia va fer exactament això: com la gent es va veure obligada a estar tancada a casa, moltes persones van a començar a registrar-se a les xarxes socials per poder tenir una mica d’entreteniment.

Això em porta a pensar que alguns successos socials podran fer que la predicció de color verd no s’acompleixi, aconseguint una evolució més positiva que la que s’ha fet.

 

CONCLUSIÓ 2: L’EVOLUCIÓ S’HA ESTANCAT DEGUT A QUE JA HI HA UN ENORME TRÀFIC D’USUARIS ESPANYOLS A LES XARXES SOCIALS

Està clar que com més usuaris hi hagin registrats a les xarxes socials, més difícil serà que hi hagi més usuaris. Les estadístiques ens diuen que a Espanya ja hi ha un gran tràfic d’usuaris espanyols a les xarxes socials.

El portal unavidaonline.com ha publicat a la seva pàgina web que ens diu que un 87.1% de la població espanyola ja està registrada a les xarxes socials. En total, estem parlant d’uns 40.7 milions de persones registrades. Reflexionant sobre això, crec que les persones que es registren a les xarxes socials poden respondre als següents perfils:

  • Persones joves que obren els seus primers perfils a les xarxes socials

Els joves d’entre 13 i 17 anys són el grup poblacional amb menys representació a les xarxes socials, amb un nombre de solament un 2.4%. És molt normal pensar com la part de la població amb aquesta edat (o menys) a mesura que maduren comencen a circular per les xarxes socials. Aquest pot ser un perfil freqüent dins dels usuaris que formen part dels nous usuaris registrats.

  • Persones d’avançada edat que descobreixen les xarxes socials i volen adaptar-se als nous temps, creant els seus primers perfils a les xarxes socials

El sector poblacional de més de 65 anys, és el segon grup poblacional amb menys representació a les xarxes socials, amb un percentatge de 6.6%. És normal veure com aquest sector poblacional en edat de jubilació vulguin adaptar-se als nous temps al mateix temps que ocupen la seva agenda, i una solució és obrir-se acomptes a les xarxes socials.

  • Persones que ja estan registrades a unes xarxes socials peró obren acomptes en noves xarxes socials que no tenien previament.

Les estadístiques que hem vist fins ara són molt generals, no hem vist quines xarxes socials són més poblades que les altres (ara ho veurem). És molt normal veure com usuaris que ja “habiten” unes xarxes socials es decantin per unir-se a altres xarxes socials. Jo per exemple, tenia Instagram, però no tenia Twitter fins fa poc.

Aquestes són solament unes xarxes socials, hi ha altres com Twitch que estan en expansió i que segurament dins de poc apareguin en aquesta estadística. L’important és saber que alguns d’aquests nous usuaris són usuaris que ja hi tenen acomptes en unes xarxes socials, però que a poc a poc s’uneixen a altres xarxes socials.

 

AGRAIMENTS A JEAN PIERRE RIBEIRO DAQUILA, NOELIA GALLURT BUENO I SERGI RIERA FONT PER LES SEVES APORTACIONS AL PRIMER ANÀLISI

 

BIBLIOGRAFIA

https://es.statista.com/estadisticas/474930/redes-sociales-numero-de-usuarios-espana/

Estadísticas uso de redes sociales en España y el mundo [2022]

 

 

Debat0el Activitat 3: Audiències i algoritmes dels social media

No hi ha comentaris.

Publicat per

PAC 1_ Activitat 1: audiències i algoritmes dels social media

Publicat per

PAC 1_ Activitat 1: audiències i algoritmes dels social media

Hola! Adjunto el link del document on analitzo l’impacte de les persones amb més seguidors a instagram, la seva funció com a “influencers” i el benefici que obtenen. Documento sin título (1)pac1 PAC1 - Activitat 1: Audiències i algoritmes dels social media …
Hola! Adjunto el link del document on analitzo l’impacte de les persones amb més seguidors a instagram, la seva…

Hola!

Adjunto el link del document on analitzo l’impacte de les persones amb més seguidors a instagram, la seva funció com a “influencers” i el benefici que obtenen.

Documento sin título (1)pac1

Debat3el PAC 1_ Activitat 1: audiències i algoritmes dels social media

  1. Selene Fernández Sevilla says:

    Hola, Natalia!

    Actualment, les xarxes socials i sobretot Instagram tenen un gran potencial a l’hora de donar visualització d’una marca i aquestes saben com dominar-les.

    De les dades aportades a l’informe, el que realment em resulta bastant sorprenent són els elevats ingressos que poden generar els “influencers”.
    Aquí passa el mateix que amb la publicitat dels futbolistes, contra més seguidors, més influència i major impacte, més ingressos generes.

    El tema del teu informe em sembla molt interessant / sorprenen. Potser (en la meva opinió), per a fer-ho més visual i per a recolzar el text amb les dades, hauria faltat mostrar les gràfiques.

    Tot i això, bona feina!!

    Salutacions,
    Selene Fernández Sevilla

  2. Ona Sans Duñó says:

     

    Hola, Natàlia. Com tu bé has dit, les grans empreses prefereixen col·laborar amb un “influencer” perquè han d’invertir menys diners i tenen més beneficis que fent un espot publicitari. Un espot publicitari de 20 segons no massa ambiciós, ronda als 10.000 € i pagar a una “influencer” estàndard perquè faci una publicació els hi costa 600 €. (Texel Filmmaking). A part que els hi surt més econòmic, com a marca val la pena col·laborar amb personalitats mediàtiques, perquè els productes que publiquen s’esgoten. Un gran exemple va ser el McMenú de l’Aitana, de sobte molta gent va començar a comprar a McDonalds pel menú que va crear la cantant.

    Al final de l’article que has fet comentes que d’alguna forma popularitzen l’exclusivitat fent que els seguidors desitgin el que mostra la influent. Però també una “influencer” la veus en el seu dia a dia i s’acaba convertint amb una cara coneguda, tu com a comprador prefereixes gastar amb un article que t’ha recomanat algú conegut, que no pas amb un article que t’ha sortit a la tele i que realment no saps si farà la funció que desitges.

    Texel Filmmaking ¿Cuánto cuesta hacer un Spot Publicitario? https://www.texel.es/marketing-audiovisual/cuanto-cuesta-spot-publicitario

  3. Ainet Vila Parramon says:

    Bon dia Natàlia,

    Sé que vaig una mica tard però volia comentar aquest article ja que la perspectiva i l’enfocament que has fet m’han semblat molt interessants i actuals.

    En els últims anys es cert que el món de la publicitat ha canviat molt. Actualment no hi ha un canal més efectiu de publicitat que les xarxes socials. Els algoritmes de les xarxes socials generen una gran quantitat de dades que, un cop processades, ens poden oferir informació molt completa sobre els usuaris. D’aquesta manera es fàcil identificar quin és el públic de cada perfil i el tipus de comportament o interacció que tindran amb aquests. Gràcies a aquesta informació, les agències de publicitat poden crear estratègies de màrqueting més adequades d’acord al producte i el públic que tenen. S’ha demostrat que la publicitat a través d’influencers és més eficaç i rentable per aquesta raó principalment: el fet de conèixer perfectament el tipus de públic fa que sigui més fàcil incentivar a l’ús d’un producte en concret.

    Per últim, seguint la idea del Joel,  és significatiu que no hi hagi cap figura política en els top 10 perfils influents. És un indicatiu de la poca confiança i proximitat que sent la població cap als seus polítics? O és un indicatiu de desinterès entre ciutadans? Que en penseu vosaltres?
    Gràcies!

    Ainet

Publicat per

Activitat 1 – Evolució usuaris Instagram Espanya

Activitat 1 – Evolució usuaris Instagram Espanya
Publicat per

Activitat 1 – Evolució usuaris Instagram Espanya

EVOLUCIÓ D’USUARIS A LES XARXES SOCIALS En plena efervescència de la tecnologia i cada cop més la nostra vida dirigida per un…
EVOLUCIÓ D’USUARIS A LES XARXES SOCIALS En plena efervescència de la tecnologia i cada cop més la nostra vida…

EVOLUCIÓ D’USUARIS A LES XARXES SOCIALS

En plena efervescència de la tecnologia i cada cop més la nostra vida dirigida per un món digital al complet, destaquen les xarxes socials com a eines superútils per facilitar-nos el nostre dia a dia. Facebook, Twitter o de la que parlarem a continuació com és Instagram, són la prova d’això.

La data de l’informe seleccionat d’Statista correspon al 2021, realitzat a posteriori del gran auge en l’època de la Covid 19 i el confinament, demostra a escala mundial un augment de l’ús de les xarxes socials arribant a penetrar en un gairebé 53,6% de la població mundial, amb un creixement sostingut d’usuaris anual d’un 5,8%.

Usuaris d’Instagram a Espanya (2015-2021)

Si ens centrem en l’evolució de només d’una xarxa social com és Instagram, i en només un territori geogràfic com és Espanya, també podem apreciar aquesta evolució amb un senzill gràfic de barres:

  • 2015 → 7,4 milions d’usuaris
  • 2016 → 9,6 milions d’usuaris
  • 2017 → 13 milions d’usuaris
  • 2018 → 15 milions d’usuaris
  • 2019 → 16 milions d’usuaris
  • 2020 → 20 milions d’usuaris
  • 2021 → 24 milions d’usuaris

La diferència entre el 2015 i el 2021, és més que considerable, ja que tripliquen el nombre d’usuaris, que no de persones, que no és el mateix, però tenint en compte l’alt nombre, és més que evident que entre els espanyols, aquesta xarxa social que permet compartir fotos i vídeos entre els teus seguidors i tu, ha tingut i continua tenint èxit.

Així mateix, una altra evidència d’aquest creixement exponencial, és la següent taula on amb els números d’usuaris entre l’any 2017 i 2019, van fer una aproximació de quants usuaris hi hauria a la plataforma amb vista el 2025. És demolidor el gràfic si prenem com a referència l’anterior on per exemple el 2021 hi va haver 24 milions d’usuaris, i a l’aproximació següent en preveuen 20.

  • 2017 → 11,74 milions d’usuaris
  • 2018 → 13,4 milions d’usuaris
  • 2019 → 15,24 milions d’usuaris
  • 2020 → 18,42 milions d’usuaris
  • 2021 → 20,57 milions d’usuaris
  • 2022 → 22,25 milions d’usuaris
  • 2023 → 24,04 milions d’usuaris
  • 2024 → 25,74 milions d’usuaris
  • 2025 → 27,36 milions d’usuaris

A més, de tota aquesta xifra d’usuaris, un 50% d’ells afirmen que accedeixen a Instagram vàries vegades al dia, per interaccionar entre ells amb reaccions, m’agrades o missatges privats.

Unes dades de les quals Instagram hauria d’estar molt satisfeta, ja que un 66% de la població espanyola utilitza la seva xarxa social, sent la més utilitzada de totes les disponibles el 2021, i sent l’única amb un gran nombre d’usuaris que continua creixent a una manera exponencial.

D’altres com les famoses Facebook i Twitter, tot i portar més anys al mercat per la seva utilització, no poden dir el mateix amb la seva evolució d’usuaris respecte al total a Espanya:

                Usuaris Twitter Espanya                      Usuaris Facebook Espanya

Com a conclusió, les xarxes socials arreu del món i a Espanya estan a peu de carrer per tothom. Any rere any, van augmentant els seus usuaris, però destaca per sobre la resta aquí, al nostre territori Instagram, que no para de créixer respecte a les altres dues més conegudes com Facebook i Twitter. Està clar que la popularitat d’Instagram està en auge.

 

Bibliografia

https://www-statista-com.eu1.proxy.openathens.net/markets/424/topic/540/social-media-user-generated-content/#statistic2 

https://www-statista-com.eu1.proxy.openathens.net/statistics/1102142/spain-number-of-instagram-users/ 

https://es-statista-com.eu1.proxy.openathens.net/estadisticas/518719/usuarios-de-facebook-en-espana/

https://es-statista-com.eu1.proxy.openathens.net/estadisticas/520056/usuarios-de-twitter-en-espana/ 

https://es.statista.com/estadisticas/474930/redes-sociales-numero-de-usuarios-espana

Debat7el Activitat 1 – Evolució usuaris Instagram Espanya

  1. Jean Pierre Ribeiro Daquila says:

    Hola Eric,

    El que més m’ha agradat del teu text és la manera com escrius. Utilitzes la retòrica amb mestria; ha estat el text millor escrit que he llegit aquí!

    Tot i això, el contingut no és gaire novetat, per això, jo aniria més enllà, i faria un pronòstic de què passarà amb Instagram en 5 anys; Seguirà creixent? Facebook serà una eina del passat? També he llegit aquí sobre un pronòstic de Instagram pel 2025, crec que això podria enriquir el teu text.

    Enhorabona de nou!

    Jean Pierre

  2. Òscar Serrano Beltrán says:

    Em sembla molt interessant la teva avaluació de l’estat d’Instagram Eric, crec que posar l’èmfasi en la seva quantitat d’usuaris és una manera d’aportar llum a la situació d’aquesta, deixant veure que encara mou quantitats de perfils molt elevades i que està lluny de morir.

    Una altra dada curiosa que et pot servir d’ajuda per entendre l’evolució d’aquesta xarxa social és que resulta ser una de les que més s’utilitza per atreure compradors i fer compres a través d’Internet (e-commerce) segons Statista (https://www-statista-com.eu1.proxy.openathens.net/study/90329/online-marketplaces-in-spain/ ). I és que la plataforma propietat de Facebook, conforma amb ella el conglomerat de xarxes socials més utilitzades, fent que la presència d’empreses i flux de publicitat sigui molt elevat.

    Com a curiositat acabar amb l’algoritme d’Instagram, algoritme que sabem que està en constant evolució i que des de l’última actualització ha creat controvèrsia davant de la comunitat, ja que el contingut que ara ens apareix no sempre encaixa i es mostra en certa manera erràtic amb els nostres gustos, penalitzant, per tant, a les marques que realitzant contingut, minvant de manera notable les seves impressions tal com expliquen en aquest article (https://www.vogue.es/living/articulos/cambio-algoritmo-instagram-quejas-reels-sugeridos-tiktok )

  3. Laia García Guiral says:

    Bones Eric!

    L’informe explica clarament l’evolució de les xarxes socials i com s’han fet necessàries en el nostre dia a dia. A les gràfiques adjuntades es pot veure com l’increment ha sigut constant i ampli. Fa especial menció a Instagram i a l’auge constant que té aquesta plataforma.

    Gran aportació,

    Salut,

    Laia.

  4. Bon dia, Eric,

    Com el de la Gemma, que vaig comentari ahir, el teu informe m’ha cridat l’atenció per la xarxa escollida, Instagram. Una xarxa que m’agrada especialment.

    Si ens aturem a pensar, que 2 de cada 3 persones de l’Estat espanyol siguin a Instagram és una barbaritat. Però, si m’ho permets, hi trobo a faltar la distribució per edats.

    Sabem que, inicialment, Instagram va ser una xarxa molt exitosa entre els joves. Tot i que, més tard Tik – Tok va fer forat entre la gent de menys edat, Instagram va mantenir els usuaris i la seva evolució creixent.

    Felicitats per la feina,

    Quim Fernàndez

  5. Erica Paradell Calbo says:

    Hola!

    Primer de tot, enhorabona pel teu informe.

    Com veig que t’has enfocat en Instagram m’agradaria també llençar una reflexió:

    Aquesta plataforma segueix sent de les preferides pels usuaris i m’afageixo jo mateixa com a usuaria diaria. Però des de fa un temps cap aquí és una constant veure com els creadors de continguts o influencers d’aquesta plataforma no deixen de queixar-se al sentir-se molt “maltractats” per l’algoritme que usa.

    És sostenible en el temps mantindre aquesta audiència si els principals creadors de continguts estàn a la gresca?

    Merci!

  6. Marta Sala Tarradas says:

    Bon tarda Eric!

    En primer lloc, vull dir-te que he trobat molt interessant el tema que has escollit, ja que Instagram és una de les aplicacions que més utilitzem avui en dia. I sobretot, els més joves!

    M’agradaria posar èmfasi a una afirmació del principi de l’anàlisi, i és que la Covid-19 ha accelerat l’ús de les xarxes socials i la incidència que tenen en la forma de relacionar-nos. Des del meu punt de vista, la pandèmia ho ha precipitat tot: tant l’ús i la presència de les xarxes socials, com els aspectes positius i negatius que comporten, la gran competència entre totes elles, i l’exigència a què estan sotmeses de modernitzar-se i adaptar els algoritmes als seus interessos i a les necessitats canviants de la societat.

    A l’informe que analitzes, i tal com apuntes, es veu clarament que Instagram és la xarxa social més popular a Espanya, i que els usuaris no paren de créixer; una dinàmica contrària a la de Facebook, ja que a l’última gràfica s’evidencia com els usuaris van a la baixa i estan a punt d’arribar als nivells inicials del 2014. És un aspecte interessant i que la nostra generació fa temps que constata, ja que com va passar amb Messenger, Facebook està començant a quedar obsolet – en contraposició de la creixent popularitat de TikTok o Twitter -.

    Pel que fa a l’anàlisi que has plantejat, considero que has enfocat el tema des de diferents perspectives i que ho has transmès tot de forma entenedora! Ara bé, com a aspectes a millorar, només et proposaria que t’esplaiessis i aprofundissis una mica més en els comentaris de les estadístiques. Bona feina!

    Ens anem llegint!

    Marta

  7. Raquel López Molero says:

    Hola a tots;

    Em sembla molt interessant l’evolució que expliques per sobretot al temps de pandèmia i com no pel confinament.

    Es veu clarament que els usuaris a instagram augmenten els primers anys i més concretament des d’el 2015 al 2019 amb un creiximent d’un milió o a tot estirar frega els 2. No obstant això s’observa clarament una gran pujada al 2020 de quatre milions des d’el 2019, tot seguit és al 2021 on torna a pujar la xarxa en uns quatre milions d’usuaris més, hem de tenir en compte que sols en dos anys guanyar vuit milions d’usuaris a una xarxa tan jove com instagram és un gran èxit.

    No podem deixar de banda i con bé Marta Sala Tarradas, la fort devallada que ha patit la xarxa per excelència fins aleshores, facebook. Em sembla un fort fracás de l’app agafar tant poc d’impuls en temps de pandèmia on inclús els majors es posaren les piles al digital endinsant-se dins d’este món tant desconegut i complicat per a d’ells.

     

Publicat per

PAC 1 – Perfil dels usuaris de Twitter a Espanya

Publicat per

PAC 1 – Perfil dels usuaris de Twitter a Espanya

Bon dia, us deixo la meva PAC 1 en format escrit per a què pugueu llegir-la més fàcilment. En cas de voler mirar els gràfics, podeu accedir al document que adjunto.   A l’hora d’elaborar el social media plan d’una empresa, un dels aspectes més importants en la seva planificació és identificar els públics a qui es vol dirigir. En aquest sentit, l’objectiu d’aquest informe és dibuixar els diferents tipus d’usuaris de Twitter a Espanya durant el 2022, les seves…
Bon dia, us deixo la meva PAC 1 en format escrit per a què pugueu llegir-la més fàcilment. En…

Bon dia,

us deixo la meva PAC 1 en format escrit per a què pugueu llegir-la més fàcilment. En cas de voler mirar els gràfics, podeu accedir al document que adjunto.

 

A l’hora d’elaborar el social media plan d’una empresa, un dels aspectes més importants en la seva planificació és identificar els públics a qui es vol dirigir. En aquest sentit, l’objectiu d’aquest informe és dibuixar els diferents tipus d’usuaris de Twitter a Espanya durant el 2022, les seves característiques personals i socials així com les seves activitats més freqüents a la xarxa.

Twitter és una xarxa social que genera grafs dirigits (Navarro. 2022), produint-se relacions bidireccionals o unidireccionals: persona A veu que el que publica la persona B perquè la segueix, però no al contrari. Aquesta característica de Twitter fa que sigui una xarxa social òptima per a què les marques portin a terme el seu social media plan i arribin a més persones.

L’estudi al que fem referència es sustenta en la base de dades de l’Enquesta Global de Consumidors de Statista fins l’agost de 2022 (aquesta base de dades s’actualitza cada tres mesos) i reflecteix una visió general dels usuaris/es de Twitter a Espanya: demografia, estils de vida, opinions, tendències polítiques i punts de contacte de màrqueting. Es comparen els usuaris de marca[1] contra es usuaris en general i no s’inclouen xarxes de missatgeria com ara Whasapp.

 

Ús en comparació amb d’altres Xarxes socials

Amb una quota d’usuaris del 43% (Gràfic 1), Twitter és la quarta xarxa social més important a l’Estat espanyol darrera d’Instagram, Youtube i Facebook. Això vol dir que el 43% dels espanyols/es, més de 20 milions de persones, segons les dades demogràfiques de l’INE, tenen un compte de Twitter a Espanya. L’ús d’aquesta xarxa social va créixer un 14% els dos últims anys.

Perfil demogràfic

El 53% dels usuaris de Twitter són homes i el 36% tenen uns ingressos mitjans. Cal destacar que un 70% dels usuaris d’aquesta xarxa social tenen ingressos mitjans i alts. Aquesta és una dada important de cara a buscar persones amb un poder adquisitiu elevat (Gràfic 2).

El 35% viuen a grans ciutats contra un 8% que viuen a zones rurals. També consumeixen amb relativa freqüència mitjans tradicionals, com televisió i cinema. Aquesta última dada és de rellevància en plantejar una campanya publicitària en diferents suports, sabent que es pot fer arribar el mateix missatge per diferents mitjans al mateix target.

A Twitter, els usuaris de marca son relativament més joves (un 28% tenen entre 18 i 29 anys) que els usuaris generals (21% en la mateixa franja d’edat) Mirar Gràfic 3. Dels usuaris de marca, un 53% son homes contra un 49% dels usuaris generals.

Una proporció relativament alta d’usuaris de Twitter, més d’un 30%, tenen un títol universitari (Gràfic 4).

 

Freqüència

El 79% dels usuaris de Twitter estan a les xarxes socials diàriament i més del 50% solen demanar menjar a domicili o fan reserves de restaurants via online. Més que per a un determinat tipus d’empresa com restaurants o serveis de repartiment, aquesta dada pot servir per conèixer els idioms of practice dels usuaris de Twitter que es presenten com a persones que consumeixen serveis d’oci a través d’Internet, més encara sabent que un percentatge elevat d’usuaris d’aquesta xarxa s’hi connecten diàriament.

Estil de vida

Aquest apartat permet conèixer com viuen els usuaris de Twitter per tal de poder definir millor els seus interessos de consum.

Més de la meitat dels usuaris/es prioritzen una vida honesta i respectable o tenir relacions felices que tenir èxit o les tradicions (Gràfic 5). La majoria dels usuaris d’aquesta xarxa social viuen en parella i tenen fills/es (Gràfic 6). Un 11% es consideren part de la comunitat LGBTQ+.

Els interessos més destacats dels usuaris/es de Twitter son les pel·lícules, sèries, música, viatges que els esdeveniments polítics i socials o les finances (Gràfic 7).

Actituds de consumidor

Al 62% dels usuaris de Twitter no els importa la publicitat si els continguts no tenen cap cost (Gràfic 8) i el 17% son innovadors o usuaris de nous productes. Aquesta primera dada és important per a les empreses que volen engegar una campanya publicitària en aquesta xarxa social.

Les seves principals preocupacions son l’atur, la situació econòmica, la salut i la seguretat social o el canvi climàtic. La majoria, un 40%, tenen una tendència política d’esquerres contra un 26% de dretes.

Punts de contacte de màrqueting

Les dades que mostrarem a continuació defineixen els idioms of practice dels usuaris d’aquesta xarxa social a través de les seves activitats dintre d’ella. Conèixer aquesta activitat es de gran importància per definir el tipus de contingut que es crearà com a marca.

La gran majoria accedeixen a la xarxa social a través de el telèfon intel·ligent, seguida de la TV intel·ligent i l’ordinador portàtil (Gràfic 9). En comparació a d’altres xarxes socials, hi ha més usuaris/es de Twitter que hi accedeixen a través de consoles.

Les tres principals activitats dels espanyols/es a Twitter son els “m’agrada”, “missatges privats” i “seguir noves persones” (Gràfic 10). En comparació a d’altres xarxes, en Twitter s’interactua més amb empreses. Aquesta dada és fonamental per a la generació de branding i d’activitats de fidelització.

Finalment, una dada molt important extreta d’aquest informe és que els usuaris de Twitter recorden més els anuncis en comparació a els usuaris/es d’altres xarxes socials (Gràfic 11). Aquesta dada és important de cara a aconseguir un posicionament orgànic i fidelitzar clients a través de Twitter.

 

TaboadaJulian_PAC1

Christian Taboada Julian

Grau de Comunicació

UOC

 

 

Bibliografia i Webgrafia

 

 

 

 

  • ACED TOLEDANO, C. (2021). “Comunicació i continguts en mitjans socials”. Barcelona: Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

 

  • NAVARRO BOSCH, C. (2022). “Estructura i ús de les xarxes socials. Plataformes, públics i llenguatges en xarxes socials”. Barcelona: Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

[1] Un usuari de marca, o un client que posseeix i mostra fidelitat a la marca.

Debat4el PAC 1 – Perfil dels usuaris de Twitter a Espanya

  1. Eduïna Batalla Morales says:

    Bona tarda, Chistian.

    Després de llegir el teu informe m’ha semblat interessant comentar-lo amb tu. En primer lloc volia donar-te l’enhorabona pel teu informe, has fet una molt bona feina.

    Twitter és una xarxa social que genera graf dirigits, els usuaris de la plataforma responen a les notícies i a les opinions de manera oberta, cada node és un tweet de la conversa i les arestes representen les relacions que s’estableixen entre els diferents tweets. Dit això, em sembla atractiu el paper que desenvolupa la plataforma per veure alguns indicadors. La transcendència d’una conversa mostra l’interès social cap a un tema, a través de Twitter es poden evidenciar les tendències, cosa que pot afectar a la construcció de l’agenda política, l’agenda dels Mitjans i evidentment, l’agenda pública o social. Unes tendències que poden decantar-se cap a la marca si tenim un bon prescriptor (influencer), així que cal tenir-ho en compte si tenim intenció d’utilitzar-la en la construcció d’un pla estratègic de comunicació digital.

    Per la seva idiosincràsia em sembla més una xarxa de discussió i desenvolupament de notícies i opinions, per contrastar-les i ampliar-les, que no pas una xarxa on les grans marques puguin tenir un perfil només per parlar d’elles. De fet, si mirem el perfil de Twitter de grans marques, veiem que les converses amb més interaccions són les que generen més controvèrsia, les utilitzades per netejar la seva imatge, desmitificant tòpics i generant una estratègia per millorar la seva reputació digital.

     

    Des del meu punt de vista, la plataforma també és clau per mantenir una conversa oberta amb l’audiència i extreure informació sobre les fortaleses i les debilitats de la marca.

    És una xarxa social que permet una gran segmentació d’usuaris per mitjà de les LLISTES, cosa que facilita la creació d’un pla de comunicació per cada tipus d’audiència.

    Saps què seria interessant? Saber quines altres xarxes socials tenen els usuaris de Twitter, per veure els seus interessos. Hi veig certes similituds amb l’informe que he fet jo sobre Linkedin, el nombre d’usuaris que es consideren formar part de la comunitat LGBTQ+, el tema de la publicitat a canvi de contingut de valor, les seves preocupacions i els seus interessos… en general crec que són dues plataformes que comparteixen gran part de les seves audiències.

    Un plaer llegir-te.

     

    Eduïna Batalla

    edibat@uoc.edu

    1. Christian Taboada Julian says:

      Moltíssimes gràcies pel teu retorn Eduïna i per haver-te llegit la meva feina amb tant de detall.

      Treballaré per afegir les teves reflexions i investigaré sobre la qüestió que planteges al final.

      Una abraçada!

  2. Mayra Pontes Rodrigues says:

    Bona tarda Christian, torno a deixar el comentari perquè per alguna raó que desconec s’ha borrat.
     
    Per a començar m’agradaria felicitar-te per l’anàlisi. M’ha semblat molt interessant perquè de manera breu expliques molt bé el perfil dels usuaris de Twitter a Espanya.
     
    Està molt ben estructurat amb els diferents apartats, ja que aquests generen informació diversa sobre els usuaris de manera estructurada. No obstant això, es podien haver posat els gràfics a la PAC o que en picar a sobre del número del gràfic et porti directament a aquest, perquè sigui més visual i entenedor sense haver de buscar-los. La bibliografia està completa, en canvi, els dos últims enllaços dels recursos no es poden obrir.
     
    Sobre la informació, si he entès bé i segons el que he llegit el tipus de perfil d’usuaris que destaca a Twitter a Espanya es caracteritza per a ser en majoritat: Homes amb ingressos mitjans/alts, que viuen a grans ciutats, usuaris de marca, amb parella i fills, amb interessos com les pel·lícules, sèries, música i viatges i amb una tendència política d’esquerres.
     
    Aquest tipus d’informació és important per a les empreses d’Espanya que tenen un perfil a twitter, per a generar estratègies i poder atraure aquest perfil majoritari.
     
    Seria molt interessant poder comparar aquestes dades de perfils d’usuaris a Espanya amb les d’un altre país per a veure les diferències.
     
    Bona feina, gràcies!

  3. Christian Taboada Julian says:

    Gràcies per les teves aportacions i suggeriments, Mayra. Treballaré per integrar-los en el meu informe.

    Salutacions!

Publicat per

Activitat 1: Audiències i algoritmes dels social media

Publicat per

Activitat 1: Audiències i algoritmes dels social media

En aquest gràfic podem veure una evolució dels usuaris espanyols registrats a les xarxes socials des de l’any 2017 fins a l’actualitat,…
En aquest gràfic podem veure una evolució dels usuaris espanyols registrats a les xarxes socials des de l’any 2017…

En aquest gràfic podem veure una evolució dels usuaris espanyols registrats a les xarxes socials des de l’any 2017 fins a l’actualitat, juntament amb una previsió de l’evolució d’aquesta estadística de cara a l’any 2025.

El principal aspecte que podem veure és que l’evolució dels usuaris registrats des de l’inici de l’estudi  l’any 2017 cap a l’actualitat l’any 2021 (any en el qual es va publicar aquest informe) és molt notable, amb un augment de 7’1 milions d’usuaris registrats. Teóricament des de l’any passat que es va publicar l’informe a la previsió que es va fer cap a aquest 2022, el nombre d’usuaris registrats va augmentar 1 milió més.

Aquest és l’agument que s’ha produït any a any des del 2017 al 2021:

2017 – 2018 –> 2’25 milions d’usuaris registrats

2018 – 2019 –> 1’25 milions d’usuaris registrats

2019 – 2020 –> 1’61 milions d’usuaris registrats

2020 – 2021 –> 1’29 milions d’usuaris registrats

 

Com podem veure, l’any que més progressió i va haver va ser en el primer període d’estudi. Una curiositat és que la tendència de 2017 a 2019 és negativa, amb un nombre menor d’augments, però que de cara a 2020 es registren més usuaris respecte als dos anys anteriors, amb motiu de la pandèmia.

Ara analitzarem la previsió que es realitza des de l’any 2022 de cara l’any 2025

2021 (actualitat de l’anàlisi) – 2022 –> 1 milió d’usuaris registrats

2022 – 2023 –> 750 mil usuaris registrats

2023 – 2024 –> 560 mil usuaris registrats

2024 – 2025 –> 410 mil usuaris registrat

Podem veure una predicció que ens deixa una clara tendència negativa, amb cada any menys usuaris registrant-se a les xarxes socials.

(gràfic d’elaboració própia segons les dates del gràfic d’statista)

Amb color blau podem veure l’evolució de les dades que s’han pogut estudiar, amb el color verd tenim la predicció que es realitza de cara al futur. La major diferència que podem veure és que l’evolució real es inestable, segueix un patró negatiu pero varia segons diferents sucessos com per exemple la pandèmia de l’any 2020. La predicció és més estable, ja que és simplement això, una predicció, no tenen en compte els diferents successos més improvables que poden variar les estadístiques a l’hora d’aplicar-les a la realitat.

 

CONCLUSIÓ

El que podem llegir d’aquest gràfic és que cada vegada menys usuaris espanyols es registren a les xarxes socials, però hem d’entendre que això és molt normal ja que hi han molts  milions de persones registrades. En la meva opinió els nous usuaris registrat poden respondre als següents perfils:

  • Persones joves que obren els seus primers perfils a les xarxes socials
  • Persones d’avançada edat que descobreixen les xarxes socials i decideixen experimentar en aquestes
  • Persones que ja tenien xarxes socials, però obren acomptes en altres xarxes socials en les quals no estaven registrats (exemple: usuari que té un acompte a Instagram però es registra a altra xarxa social d’altra companyia

Una altra conclusió que podem extreure és que alguns successos poden alterar els gràfics, sobretot els successos com la pandèmia que obliguen a les persones a passar més temps sense poder sortir de casa.

 

Font: https://es.statista.com/estadisticas/474930/redes-sociales-numero-de-usuarios-espana/

Debat1el Activitat 1: Audiències i algoritmes dels social media

  1. Jean Pierre Ribeiro Daquila says:

    Hola, molt bé explicat.
    M’ha cridat l’atenció la predicció negativa. Jo complementaria amb al menys dues citacions bibliogràfiques.
    Una llàstima que la qualitat de la imatge no sigui bona (ens passa a tots).
    Una correcció: Teòricament, amb o oberta.
    Bona feina! :)

Publicat per

PAC 1: Audiències i algoritmes dels social media

Publicat per

PAC 1: Audiències i algoritmes dels social media

Bon dia companys i companyes! Després de veure diferents temes sobre el qual fer l’anàlisi, he decidit fer-ho sobre l’evolució del nombre d’usuaris (a escala d’Espanya) a les xarxes socials des de 2017 a l’actualitat, juntament amb una predicció sobre el nombre d’usuaris que hi haurà de cara als següents anys fins a 2025. L’enllaç és el següent: https://es.statista.com/estadisticas/474930/redes-sociales-numero-de-usuarios-espana/ PAC1 - Activitat 1: Audiències i algoritmes dels social media …
Bon dia companys i companyes! Després de veure diferents temes sobre el qual fer l’anàlisi, he decidit fer-ho sobre l’evolució del nombre d’usuaris…

Bon dia companys i companyes! Després de veure diferents temes sobre el qual fer l’anàlisi, he decidit fer-ho sobre l’evolució del nombre d’usuaris (a escala d’Espanya) a les xarxes socials des de 2017 a l’actualitat, juntament amb una predicció sobre el nombre d’usuaris que hi haurà de cara als següents anys fins a 2025.

L’enllaç és el següent: https://es.statista.com/estadisticas/474930/redes-sociales-numero-de-usuarios-espana/

Debat0el PAC 1: Audiències i algoritmes dels social media

No hi ha comentaris.

Publicat per

Activitat 1 – Evolució usuaris Instagram Espanya

Activitat 1 – Evolució usuaris Instagram Espanya
Publicat per

Activitat 1 – Evolució usuaris Instagram Espanya

Hola a tothom! Molt interessants totes les vostres temàtiques escollides, espero que la meva també us ho sembli. Aquí a Espanya cada…
Hola a tothom! Molt interessants totes les vostres temàtiques escollides, espero que la meva també us ho sembli. Aquí…

Hola a tothom! Molt interessants totes les vostres temàtiques escollides, espero que la meva també us ho sembli. Aquí a Espanya cada cop som més les persones que utilitzem més i més varietat de xarxes socials, sobretot una que mai passa de moda, com és Instagram. I per això, utilitzaré aquesta activitat per demostrar-ho amb dades i estadístiques del següent informe d’Statista, tot i que em centraré en la part que ens toca de més a prop, com deia, Espanya.

https://www-statista-com.eu1.proxy.openathens.net/markets/424/topic/540/social-media-user-generated-content/#overview

https://www-statista-com.eu1.proxy.openathens.net/statistics/1102142/spain-number-of-instagram-users/

Debat0el Activitat 1 – Evolució usuaris Instagram Espanya

No hi ha comentaris.