L’impacte de les notícies periodístiques en les xarxes socials pot ser significatiu pels usuaris que les consumeixen. D’una banda, l’accés a les notícies en temps real mitjançant aquestes eines pot ser beneficiós, ja que permeten prendre consciència sobre els esdeveniments més recents i rellevants. A més, l’ambient de discussió i debat que es crea al voltant de les diferents temàtiques és un punt interessant a tenir en compte.
No obstant això, també s’hi associen diferents preocupacions pel que fa al periodisme i les xarxes socials. Les notícies falses o la desinformació són els dos pilars bàsics que conformen un problema, cada cop major, en aquest àmbit. Tenint en compte que les xarxes socials han esdevingut un espai de polarització, els usuaris mostren una tendència cap a la recerca de notícies que refermin les seves opinions i creences envers una notícia determinada. Per tant, l’ètica i l’objectivisme amb el qual es desenvolupa un article periodístic té un paper molt important.
Tornant al tema que ocupa, en la següent gràfica es poden observar unes dades que ens indiquen quin percentatge d’usuaris per xarxa social fa ús de les mateixes per extreure informació de caràcter periodístic.
En primer lloc, es pot observar que Facebook ocupa la primera posició amb un 35% del total d’usuaris enquestats. Això és degut a diversos factors, entre els quals destaca el tipus d’audiència, els algoritmes de personalització, la varietat de les fonts que la formen i l’accessibilitat entre d’altres.
A més, cal tenir en compte que la manera de difondre aquest tipus de contingut i la varietat de les fonts entre ambdues difereix bastant. Es podria afirmar que si Whatsapp no hagués tingut el caire d’aplicació de missatgeria el seguirien utilitzant tants usuaris?
En el passat aquesta aplicació va ser forçament criticat per ser una via de fàcil accés a les fake news i a la desinformació, ja que les fonts per contrastar que tenen els usuaris són inexistents. Per tant, és interessant plantejar que, tot i sabent això, un percentatge tan elevat continua fent ús d’aquest canal.
El segon lloc l’ocupa Whatsapp amb un percentatge del 32%, és a dir, gairebé el mateix que l’anterior, però amb un altre factor que determina aquesta diferència: l’objectiu d’ús de l’aplicació. Si bé Facebook és una plataforma que ha anat evolucionant en el temps i s’ha convertit en un espai on compartir notícies més enllà de la vida personal de cada usuari, Whatsapp es podria considerar una aplicació de missatgeria on l’ús d’aquesta no es resumeix en compartir aquest tipus de contingut exceptuant alguna situació en concret.
D’altra banda, Instagram, YouTube i Twitter es posicionen en tercera, quarta i cinquena posició amb un 19%, 18% i 17% i, finalment, Facebook Messenger amb un 7%. Aquests percentatges baixos, en comparació amb els dos anteriors, es deuen principalment al fet que les aplicacions i xarxes socials que s’esmenten no tenen la funció de divulgació de notícies. Tot i que hi ha usuaris que si en fan aquest ús, s’ha de ser conscient que potser allò que s’hi pot trobar no té una certesa periodística i que, per tant, es pot córrer el risc de caure en alguna trampa. No obstant això, per què continuen fent-hi ús? La resposta és la familiarització i el conformisme.
Molts d’aquests usuaris deuen portar molt o suficient temps fent servir la xarxa social o l’aplicació i aquest sentiment de familiaritat pel que fa a l’ús i a la recerca de continguts els hi és més fàcil i proper que utilitzar-ne una d’altra.
En conclusió, es pot afirmar que hi ha usuaris que prefereixen fer servir Facebook i Whatsapp per la capacitat de compartit que ofereix, la personalització, la comoditat i, en el cas del primer, la varietat de les fonts i els algoritmes.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Debatcontribution 0el Periodisme i xarxes socials
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.