Estadísticas uso de redes sociales en España y el mundo [2022]
Publicat per 
Publicat per
L’impacte de les notícies periodístiques en les xarxes socials pot ser significatiu pels usuaris que les consumeixen. D’una banda, l’accés a les…
L’impacte de les notícies periodístiques en les xarxes socials pot ser significatiu pels usuaris que les consumeixen. D’una banda,…
L’impacte de les notícies periodístiques en les xarxes socials pot ser significatiu pels usuaris que les consumeixen. D’una banda, l’accés a les notícies en temps real mitjançant aquestes eines pot ser beneficiós, ja que permeten prendre consciència sobre els esdeveniments més recents i rellevants. A més, l’ambient de discussió i debat que es crea al voltant de les diferents temàtiques és un punt interessant a tenir en compte.
No obstant això, també s’hi associen diferents preocupacions pel que fa al periodisme i les xarxes socials. Les notícies falses o la desinformació són els dos pilars bàsics que conformen un problema, cada cop major, en aquest àmbit. Tenint en compte que les xarxes socials han esdevingut un espai de polarització, els usuaris mostren una tendència cap a la recerca de notícies que refermin les seves opinions i creences envers una notícia determinada. Per tant, l’ètica i l’objectivisme amb el qual es desenvolupa un article periodístic té un paper molt important.
Tornant al tema que ocupa, en la següent gràfica es poden observar unes dades que ens indiquen quin percentatge d’usuaris per xarxa social fa ús de les mateixes per extreure informació de caràcter periodístic.
En primer lloc, es pot observar que Facebook ocupa la primera posició amb un 35% del total d’usuaris enquestats. Això és degut a diversos factors, entre els quals destaca el tipus d’audiència, els algoritmes de personalització, la varietat de les fonts que la formen i l’accessibilitat entre d’altres.
A més, cal tenir en compte que la manera de difondre aquest tipus de contingut i la varietat de les fonts entre ambdues difereix bastant. Es podria afirmar que si Whatsapp no hagués tingut el caire d’aplicació de missatgeria el seguirien utilitzant tants usuaris?
En el passat aquesta aplicació va ser forçament criticat per ser una via de fàcil accés a les fake news i a la desinformació, ja que les fonts per contrastar que tenen els usuaris són inexistents. Per tant, és interessant plantejar que, tot i sabent això, un percentatge tan elevat continua fent ús d’aquest canal.
El segon lloc l’ocupa Whatsapp amb un percentatge del 32%, és a dir, gairebé el mateix que l’anterior, però amb un altre factor que determina aquesta diferència: l’objectiu d’ús de l’aplicació. Si bé Facebook és una plataforma que ha anat evolucionant en el temps i s’ha convertit en un espai on compartir notícies més enllà de la vida personal de cada usuari, Whatsapp es podria considerar una aplicació de missatgeria on l’ús d’aquesta no es resumeix en compartir aquest tipus de contingut exceptuant alguna situació en concret.
D’altra banda, Instagram, YouTube i Twitter es posicionen en tercera, quarta i cinquena posició amb un 19%, 18% i 17% i, finalment, Facebook Messenger amb un 7%. Aquests percentatges baixos, en comparació amb els dos anteriors, es deuen principalment al fet que les aplicacions i xarxes socials que s’esmenten no tenen la funció de divulgació de notícies. Tot i que hi ha usuaris que si en fan aquest ús, s’ha de ser conscient que potser allò que s’hi pot trobar no té una certesa periodística i que, per tant, es pot córrer el risc de caure en alguna trampa. No obstant això, per què continuen fent-hi ús? La resposta és la familiarització i el conformisme.
Molts d’aquests usuaris deuen portar molt o suficient temps fent servir la xarxa social o l’aplicació i aquest sentiment de familiaritat pel que fa a l’ús i a la recerca de continguts els hi és més fàcil i proper que utilitzar-ne una d’altra.
En conclusió, es pot afirmar que hi ha usuaris que prefereixen fer servir Facebook i Whatsapp per la capacitat de compartit que ofereix, la personalització, la comoditat i, en el cas del primer, la varietat de les fonts i els algoritmes.
Debat0el Periodisme i xarxes socials
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola, Natalia!
Actualment, les xarxes socials i sobretot Instagram tenen un gran potencial a l’hora de donar visualització d’una marca i aquestes saben com dominar-les.
De les dades aportades a l’informe, el que realment em resulta bastant sorprenent són els elevats ingressos que poden generar els “influencers”.
Aquí passa el mateix que amb la publicitat dels futbolistes, contra més seguidors, més influència i major impacte, més ingressos generes.
El tema del teu informe em sembla molt interessant / sorprenen. Potser (en la meva opinió), per a fer-ho més visual i per a recolzar el text amb les dades, hauria faltat mostrar les gràfiques.
Tot i això, bona feina!!
Salutacions,
Selene Fernández Sevilla
Hola, Natàlia. Com tu bé has dit, les grans empreses prefereixen col·laborar amb un “influencer” perquè han d’invertir menys diners i tenen més beneficis que fent un espot publicitari. Un espot publicitari de 20 segons no massa ambiciós, ronda als 10.000 € i pagar a una “influencer” estàndard perquè faci una publicació els hi costa 600 €. (Texel Filmmaking). A part que els hi surt més econòmic, com a marca val la pena col·laborar amb personalitats mediàtiques, perquè els productes que publiquen s’esgoten. Un gran exemple va ser el McMenú de l’Aitana, de sobte molta gent va començar a comprar a McDonalds pel menú que va crear la cantant.
Al final de l’article que has fet comentes que d’alguna forma popularitzen l’exclusivitat fent que els seguidors desitgin el que mostra la influent. Però també una “influencer” la veus en el seu dia a dia i s’acaba convertint amb una cara coneguda, tu com a comprador prefereixes gastar amb un article que t’ha recomanat algú conegut, que no pas amb un article que t’ha sortit a la tele i que realment no saps si farà la funció que desitges.
Texel Filmmaking ¿Cuánto cuesta hacer un Spot Publicitario? https://www.texel.es/marketing-audiovisual/cuanto-cuesta-spot-publicitario
Bon dia Natàlia,
Sé que vaig una mica tard però volia comentar aquest article ja que la perspectiva i l’enfocament que has fet m’han semblat molt interessants i actuals.
En els últims anys es cert que el món de la publicitat ha canviat molt. Actualment no hi ha un canal més efectiu de publicitat que les xarxes socials. Els algoritmes de les xarxes socials generen una gran quantitat de dades que, un cop processades, ens poden oferir informació molt completa sobre els usuaris. D’aquesta manera es fàcil identificar quin és el públic de cada perfil i el tipus de comportament o interacció que tindran amb aquests. Gràcies a aquesta informació, les agències de publicitat poden crear estratègies de màrqueting més adequades d’acord al producte i el públic que tenen. S’ha demostrat que la publicitat a través d’influencers és més eficaç i rentable per aquesta raó principalment: el fet de conèixer perfectament el tipus de públic fa que sigui més fàcil incentivar a l’ús d’un producte en concret.
Per últim, seguint la idea del Joel, és significatiu que no hi hagi cap figura política en els top 10 perfils influents. És un indicatiu de la poca confiança i proximitat que sent la població cap als seus polítics? O és un indicatiu de desinterès entre ciutadans? Que en penseu vosaltres?
Gràcies!
Ainet