Debat3el PAC 1_ Activitat 1: audiències i algoritmes dels social media

  1. Selene Fernández Sevilla says:

    Hola, Natalia!

    Actualment, les xarxes socials i sobretot Instagram tenen un gran potencial a l’hora de donar visualització d’una marca i aquestes saben com dominar-les.

    De les dades aportades a l’informe, el que realment em resulta bastant sorprenent són els elevats ingressos que poden generar els “influencers”.
    Aquí passa el mateix que amb la publicitat dels futbolistes, contra més seguidors, més influència i major impacte, més ingressos generes.

    El tema del teu informe em sembla molt interessant / sorprenen. Potser (en la meva opinió), per a fer-ho més visual i per a recolzar el text amb les dades, hauria faltat mostrar les gràfiques.

    Tot i això, bona feina!!

    Salutacions,
    Selene Fernández Sevilla

  2. Ona Sans Duñó says:

     

    Hola, Natàlia. Com tu bé has dit, les grans empreses prefereixen col·laborar amb un “influencer” perquè han d’invertir menys diners i tenen més beneficis que fent un espot publicitari. Un espot publicitari de 20 segons no massa ambiciós, ronda als 10.000 € i pagar a una “influencer” estàndard perquè faci una publicació els hi costa 600 €. (Texel Filmmaking). A part que els hi surt més econòmic, com a marca val la pena col·laborar amb personalitats mediàtiques, perquè els productes que publiquen s’esgoten. Un gran exemple va ser el McMenú de l’Aitana, de sobte molta gent va començar a comprar a McDonalds pel menú que va crear la cantant.

    Al final de l’article que has fet comentes que d’alguna forma popularitzen l’exclusivitat fent que els seguidors desitgin el que mostra la influent. Però també una “influencer” la veus en el seu dia a dia i s’acaba convertint amb una cara coneguda, tu com a comprador prefereixes gastar amb un article que t’ha recomanat algú conegut, que no pas amb un article que t’ha sortit a la tele i que realment no saps si farà la funció que desitges.

    Texel Filmmaking ¿Cuánto cuesta hacer un Spot Publicitario? https://www.texel.es/marketing-audiovisual/cuanto-cuesta-spot-publicitario

  3. Ainet Vila Parramon says:

    Bon dia Natàlia,

    Sé que vaig una mica tard però volia comentar aquest article ja que la perspectiva i l’enfocament que has fet m’han semblat molt interessants i actuals.

    En els últims anys es cert que el món de la publicitat ha canviat molt. Actualment no hi ha un canal més efectiu de publicitat que les xarxes socials. Els algoritmes de les xarxes socials generen una gran quantitat de dades que, un cop processades, ens poden oferir informació molt completa sobre els usuaris. D’aquesta manera es fàcil identificar quin és el públic de cada perfil i el tipus de comportament o interacció que tindran amb aquests. Gràcies a aquesta informació, les agències de publicitat poden crear estratègies de màrqueting més adequades d’acord al producte i el públic que tenen. S’ha demostrat que la publicitat a través d’influencers és més eficaç i rentable per aquesta raó principalment: el fet de conèixer perfectament el tipus de públic fa que sigui més fàcil incentivar a l’ús d’un producte en concret.

    Per últim, seguint la idea del Joel,  és significatiu que no hi hagi cap figura política en els top 10 perfils influents. És un indicatiu de la poca confiança i proximitat que sent la població cap als seus polítics? O és un indicatiu de desinterès entre ciutadans? Que en penseu vosaltres?
    Gràcies!

    Ainet

Debat7el Activitat 1 – Evolució usuaris Instagram Espanya

  1. Jean Pierre Ribeiro Daquila says:

    Hola Eric,

    El que més m’ha agradat del teu text és la manera com escrius. Utilitzes la retòrica amb mestria; ha estat el text millor escrit que he llegit aquí!

    Tot i això, el contingut no és gaire novetat, per això, jo aniria més enllà, i faria un pronòstic de què passarà amb Instagram en 5 anys; Seguirà creixent? Facebook serà una eina del passat? També he llegit aquí sobre un pronòstic de Instagram pel 2025, crec que això podria enriquir el teu text.

    Enhorabona de nou!

    Jean Pierre

  2. Òscar Serrano Beltrán says:

    Em sembla molt interessant la teva avaluació de l’estat d’Instagram Eric, crec que posar l’èmfasi en la seva quantitat d’usuaris és una manera d’aportar llum a la situació d’aquesta, deixant veure que encara mou quantitats de perfils molt elevades i que està lluny de morir.

    Una altra dada curiosa que et pot servir d’ajuda per entendre l’evolució d’aquesta xarxa social és que resulta ser una de les que més s’utilitza per atreure compradors i fer compres a través d’Internet (e-commerce) segons Statista (https://www-statista-com.eu1.proxy.openathens.net/study/90329/online-marketplaces-in-spain/ ). I és que la plataforma propietat de Facebook, conforma amb ella el conglomerat de xarxes socials més utilitzades, fent que la presència d’empreses i flux de publicitat sigui molt elevat.

    Com a curiositat acabar amb l’algoritme d’Instagram, algoritme que sabem que està en constant evolució i que des de l’última actualització ha creat controvèrsia davant de la comunitat, ja que el contingut que ara ens apareix no sempre encaixa i es mostra en certa manera erràtic amb els nostres gustos, penalitzant, per tant, a les marques que realitzant contingut, minvant de manera notable les seves impressions tal com expliquen en aquest article (https://www.vogue.es/living/articulos/cambio-algoritmo-instagram-quejas-reels-sugeridos-tiktok )

  3. Laia García Guiral says:

    Bones Eric!

    L’informe explica clarament l’evolució de les xarxes socials i com s’han fet necessàries en el nostre dia a dia. A les gràfiques adjuntades es pot veure com l’increment ha sigut constant i ampli. Fa especial menció a Instagram i a l’auge constant que té aquesta plataforma.

    Gran aportació,

    Salut,

    Laia.

  4. Bon dia, Eric,

    Com el de la Gemma, que vaig comentari ahir, el teu informe m’ha cridat l’atenció per la xarxa escollida, Instagram. Una xarxa que m’agrada especialment.

    Si ens aturem a pensar, que 2 de cada 3 persones de l’Estat espanyol siguin a Instagram és una barbaritat. Però, si m’ho permets, hi trobo a faltar la distribució per edats.

    Sabem que, inicialment, Instagram va ser una xarxa molt exitosa entre els joves. Tot i que, més tard Tik – Tok va fer forat entre la gent de menys edat, Instagram va mantenir els usuaris i la seva evolució creixent.

    Felicitats per la feina,

    Quim Fernàndez

  5. Erica Paradell Calbo says:

    Hola!

    Primer de tot, enhorabona pel teu informe.

    Com veig que t’has enfocat en Instagram m’agradaria també llençar una reflexió:

    Aquesta plataforma segueix sent de les preferides pels usuaris i m’afageixo jo mateixa com a usuaria diaria. Però des de fa un temps cap aquí és una constant veure com els creadors de continguts o influencers d’aquesta plataforma no deixen de queixar-se al sentir-se molt “maltractats” per l’algoritme que usa.

    És sostenible en el temps mantindre aquesta audiència si els principals creadors de continguts estàn a la gresca?

    Merci!

  6. Marta Sala Tarradas says:

    Bon tarda Eric!

    En primer lloc, vull dir-te que he trobat molt interessant el tema que has escollit, ja que Instagram és una de les aplicacions que més utilitzem avui en dia. I sobretot, els més joves!

    M’agradaria posar èmfasi a una afirmació del principi de l’anàlisi, i és que la Covid-19 ha accelerat l’ús de les xarxes socials i la incidència que tenen en la forma de relacionar-nos. Des del meu punt de vista, la pandèmia ho ha precipitat tot: tant l’ús i la presència de les xarxes socials, com els aspectes positius i negatius que comporten, la gran competència entre totes elles, i l’exigència a què estan sotmeses de modernitzar-se i adaptar els algoritmes als seus interessos i a les necessitats canviants de la societat.

    A l’informe que analitzes, i tal com apuntes, es veu clarament que Instagram és la xarxa social més popular a Espanya, i que els usuaris no paren de créixer; una dinàmica contrària a la de Facebook, ja que a l’última gràfica s’evidencia com els usuaris van a la baixa i estan a punt d’arribar als nivells inicials del 2014. És un aspecte interessant i que la nostra generació fa temps que constata, ja que com va passar amb Messenger, Facebook està començant a quedar obsolet – en contraposició de la creixent popularitat de TikTok o Twitter -.

    Pel que fa a l’anàlisi que has plantejat, considero que has enfocat el tema des de diferents perspectives i que ho has transmès tot de forma entenedora! Ara bé, com a aspectes a millorar, només et proposaria que t’esplaiessis i aprofundissis una mica més en els comentaris de les estadístiques. Bona feina!

    Ens anem llegint!

    Marta

  7. Raquel López Molero says:

    Hola a tots;

    Em sembla molt interessant l’evolució que expliques per sobretot al temps de pandèmia i com no pel confinament.

    Es veu clarament que els usuaris a instagram augmenten els primers anys i més concretament des d’el 2015 al 2019 amb un creiximent d’un milió o a tot estirar frega els 2. No obstant això s’observa clarament una gran pujada al 2020 de quatre milions des d’el 2019, tot seguit és al 2021 on torna a pujar la xarxa en uns quatre milions d’usuaris més, hem de tenir en compte que sols en dos anys guanyar vuit milions d’usuaris a una xarxa tan jove com instagram és un gran èxit.

    No podem deixar de banda i con bé Marta Sala Tarradas, la fort devallada que ha patit la xarxa per excelència fins aleshores, facebook. Em sembla un fort fracás de l’app agafar tant poc d’impuls en temps de pandèmia on inclús els majors es posaren les piles al digital endinsant-se dins d’este món tant desconegut i complicat per a d’ells.

     

Debat4el PAC 1 – Perfil dels usuaris de Twitter a Espanya

  1. Eduïna Batalla Morales says:

    Bona tarda, Chistian.

    Després de llegir el teu informe m’ha semblat interessant comentar-lo amb tu. En primer lloc volia donar-te l’enhorabona pel teu informe, has fet una molt bona feina.

    Twitter és una xarxa social que genera graf dirigits, els usuaris de la plataforma responen a les notícies i a les opinions de manera oberta, cada node és un tweet de la conversa i les arestes representen les relacions que s’estableixen entre els diferents tweets. Dit això, em sembla atractiu el paper que desenvolupa la plataforma per veure alguns indicadors. La transcendència d’una conversa mostra l’interès social cap a un tema, a través de Twitter es poden evidenciar les tendències, cosa que pot afectar a la construcció de l’agenda política, l’agenda dels Mitjans i evidentment, l’agenda pública o social. Unes tendències que poden decantar-se cap a la marca si tenim un bon prescriptor (influencer), així que cal tenir-ho en compte si tenim intenció d’utilitzar-la en la construcció d’un pla estratègic de comunicació digital.

    Per la seva idiosincràsia em sembla més una xarxa de discussió i desenvolupament de notícies i opinions, per contrastar-les i ampliar-les, que no pas una xarxa on les grans marques puguin tenir un perfil només per parlar d’elles. De fet, si mirem el perfil de Twitter de grans marques, veiem que les converses amb més interaccions són les que generen més controvèrsia, les utilitzades per netejar la seva imatge, desmitificant tòpics i generant una estratègia per millorar la seva reputació digital.

     

    Des del meu punt de vista, la plataforma també és clau per mantenir una conversa oberta amb l’audiència i extreure informació sobre les fortaleses i les debilitats de la marca.

    És una xarxa social que permet una gran segmentació d’usuaris per mitjà de les LLISTES, cosa que facilita la creació d’un pla de comunicació per cada tipus d’audiència.

    Saps què seria interessant? Saber quines altres xarxes socials tenen els usuaris de Twitter, per veure els seus interessos. Hi veig certes similituds amb l’informe que he fet jo sobre Linkedin, el nombre d’usuaris que es consideren formar part de la comunitat LGBTQ+, el tema de la publicitat a canvi de contingut de valor, les seves preocupacions i els seus interessos… en general crec que són dues plataformes que comparteixen gran part de les seves audiències.

    Un plaer llegir-te.

     

    Eduïna Batalla

    edibat@uoc.edu

    1. Christian Taboada Julian says:

      Moltíssimes gràcies pel teu retorn Eduïna i per haver-te llegit la meva feina amb tant de detall.

      Treballaré per afegir les teves reflexions i investigaré sobre la qüestió que planteges al final.

      Una abraçada!

  2. Mayra Pontes Rodrigues says:

    Bona tarda Christian, torno a deixar el comentari perquè per alguna raó que desconec s’ha borrat.
     
    Per a començar m’agradaria felicitar-te per l’anàlisi. M’ha semblat molt interessant perquè de manera breu expliques molt bé el perfil dels usuaris de Twitter a Espanya.
     
    Està molt ben estructurat amb els diferents apartats, ja que aquests generen informació diversa sobre els usuaris de manera estructurada. No obstant això, es podien haver posat els gràfics a la PAC o que en picar a sobre del número del gràfic et porti directament a aquest, perquè sigui més visual i entenedor sense haver de buscar-los. La bibliografia està completa, en canvi, els dos últims enllaços dels recursos no es poden obrir.
     
    Sobre la informació, si he entès bé i segons el que he llegit el tipus de perfil d’usuaris que destaca a Twitter a Espanya es caracteritza per a ser en majoritat: Homes amb ingressos mitjans/alts, que viuen a grans ciutats, usuaris de marca, amb parella i fills, amb interessos com les pel·lícules, sèries, música i viatges i amb una tendència política d’esquerres.
     
    Aquest tipus d’informació és important per a les empreses d’Espanya que tenen un perfil a twitter, per a generar estratègies i poder atraure aquest perfil majoritari.
     
    Seria molt interessant poder comparar aquestes dades de perfils d’usuaris a Espanya amb les d’un altre país per a veure les diferències.
     
    Bona feina, gràcies!

  3. Christian Taboada Julian says:

    Gràcies per les teves aportacions i suggeriments, Mayra. Treballaré per integrar-los en el meu informe.

    Salutacions!

Debat1el Activitat 1: Audiències i algoritmes dels social media

  1. Jean Pierre Ribeiro Daquila says:

    Hola, molt bé explicat.
    M’ha cridat l’atenció la predicció negativa. Jo complementaria amb al menys dues citacions bibliogràfiques.
    Una llàstima que la qualitat de la imatge no sigui bona (ens passa a tots).
    Una correcció: Teòricament, amb o oberta.
    Bona feina! :)

Debat1el PAC 1 – AUDIÈNCIES I ALGORITMES DELS SOCIAL MEDIA (activitat 1)

  1. Nadia Marqués Caicedo says:

    Bona tarda Ainet, primer de tot gràcies per l’anàlisi elaborat, tant els percentatges d’ús de les xarxes socials com la connexió a internet de la població espanyola em sembla un tema molt interessant i que pot donar a entendre molts aspectes de la societat en què vivim actualment.

    A l’estudi realitzat per DataReportal, Hootsuite i We Are Social on ens diuen que el 56% de la població mundial és usuària d’alguna xarxa social penso que comet un error en englobar a qualsevol persona que es connecta un cop al mes a alguna, ja que considero exagerat parlar “d’usuaris de xarxes socials” a gent que les freqüenta tan de tant en tant.

    Respecte a l’anàlisi a l’Estat Espanyol de 2015, les dades proporcionades són poc reals comparades amb les del 2022, aquestes canvien considerablement cada any i si li sumem que venim de dos anys de pandèmia amb adults teletreballant i gent gran “obligada” a utilitzar aplicacions mòbils per comunicar-se amb els seus familiars, la diferencia de dades és encara més gran.

    Arribant a l’apartat de les aplicacions més usades podem veure el canvi al rànquing d’aplicacions depenent de l’any i és que cada cop és més fàcil que les posicions variïn. Actualment, podem trobar estudis de tota mena, tant de les apps més descarregades, com les que tenen més usuaris o les més fetes servir per exemple, els resultats d’aquests estudis solen parlar gairebé tots de les mateixes aplicacions, però en quasi cap d’elles he vist que aparegui Tinder, potser el motiu del resultat de l’informe analitzat és la poca quantitat de gent enquestada (887 persones) i la possibilitat que hagi estat esbiaixada.

    Crec que has escollit un tema molt interessant i l’anàlisi és correcte, com a crítica (sempre constructiva), quan es tracten temes com aquest és ideal trobar informes tan actuals com sigui possible perquè els canvis constants de la societat en què vivim ens ho requereixen.

    Gràcies!

Debat1el PAC 1_ Activitat 1: audiències i algoritmes dels social media

  1. Jean Pierre Ribeiro Daquila says:

    Hola,

    He triat fer la comparació del Facebook i Instagram  al Marroc, perquè hi soc el president d’una ONG (@somriuresmarroc a Instagram). Jo sé que Facebook hi té més poder, però voldria saber exactament el potent que aquesta xarxa és al Marroc. Per això he triat els temes: distribución dels usuaris de Instagram per franja d’edat al Marroc  i també  distribució del usuaris de Facebook per franja d’edat al Marroc.